La IA a les fundacions ja és present en la gestió de beques i la comunicació de projectes, que generen una quantitat de dades i testimonis ingent. El risc és que la comunicació institucional es torni freda i genèrica.
La IA a les fundacions: escoltar millor, no escriure per tu
A les fundacions, la gestió de beques i la comunicació de projectes socials generen una quantitat de dades i testimonis enorme. El risc és que, amb tant volum, la comunicació institucional es torni freda o genèrica i perdi de vista les persones que hi ha darrere de cada formulari.
El consell de fons és clar: fer servir la IA generativa no per escriure en el teu lloc, sinó per escoltar millor les persones participants. Mitjançant l’anàlisi de continguts i la categorització de relats, es poden identificar necessitats no cobertes que sovint queden ocultes entre centenars de respostes. L’eina ordena el material; el sentit el continua posant l’equip.
La IA amb criteri demana una governança clara: la tecnologia analitza, però el patronat i l’equip de comunicació decideixen el to i el llegat, com recorda des de fa anys Beth Kanter. No convé deixar que un algoritme defineixi la filantropia estratègica d’una entitat; convé fer-lo servir per entendre amb més precisió què necessiten les persones a qui s’acompanya.
De la gestió de dades a la comunicació d’impacte
El salt útil és passar de la gestió de dades a la comunicació d’impacte sostenible, on la tecnologia és el pont i no la destinació. Una fundació que automatitza per estar més present, i no per allunyar-se, fa servir bé l’eina.
El volum és, paradoxalment, el que pot allunyar una fundació de les persones que acompanya. Centenars de formularis i memòries acaben mirant-se com a dades a processar, i el relat institucional es torna fred sense que ningú ho hagi decidit. Fer servir la IA per llegir aquest material buscant necessitats no cobertes, en canvi, és una manera de tornar a posar les persones al centre.
La condició és que la governança quedi clara: l’eina analitza, però el patronat i l’equip decideixen el to i el llegat. Una fundació que deixa que l’algoritme defineixi la seva filantropia confon mitjà i fi. Una que el fa servir per entendre millor què necessita la gent, amb la decisió sempre en mans humanes, fa servir bé l’eina.
La pregunta que val la pena fer-se abans d’incorporar la IA a les fundacions: serveix per estalviar temps, o per aprofundir en l’escolta de qui acompanyem? Les dues coses són possibles, però només si es decideix a propòsit.
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
