Tres senyals d’aquesta setmana mostren com evoluciona, o retrocedeix, la comunicació digna al tercer sector. I un d’ells, per tant, desmunta una drecera que molts encara fan servir.
Comunicació digna al tercer sector: quan els drets i l’estratègia coincideixen
Tres senyals recents ajuden a llegir cap on va la comunicació social. El primer: SOS Children’s Villages ha publicat unes directrius d’storytelling ètic amb un principi clar: les persones ateses decideixen com volen ser representades. No un formulari de consentiment signat i oblidat, sinó una pràctica viva de participació.
El segon: el Disability Culture Lab dedica un any sencer a formar líders amb discapacitat perquè construeixin la seva pròpia autoritat narrativa, amb coaching mediàtic, formació en articles d’opinió i suport per publicar. No es tracta de facilitar espais simbòlics, sinó de transferir eines reals perquè parlin per si mateixes.
El tercer és una alerta amb dades. Una recerca de la University of East Anglia confirma que les imatges generades amb IA en campanyes humanitàries no funcionen: menys del 20% dels comentaris parlen del problema social i la majoria qüestiona si la imatge és real. Quan es transparenta l’ús d’IA, els clics cauen un 25%. La drecera visual no és només èticament discutible: és estratègicament contraproduent.
En definitiva, aquests tres senyals, llegits junts, desmunten una idea molt estesa: que comunicar amb drets és un afegit, una concessió ètica que es paga en eficàcia. En canvi, la comunicació digna és, de fet, una condició de qualitat estratègica.
Per exemple, el que fa potent aquesta lectura és que ja no demana triar entre ètica i eficàcia. Durant anys, la narrativa de la compassió s’ha defensat amb l’argument que genera donacions. Però, a més, la narrativa de drets demostra millors resultats de fidelització i participació a llarg termini. Per saber-ne més, pots llegir sobre la narrativa de drets vs. la narrativa de compassió.
Per què la comunicació digna millora els resultats de les entitats
Per tant, per a una entitat, això obre una oportunitat. Apostar per una comunicació digna que tracta les persones com a protagonistes no és renunciar a captar recursos: és guanyar-los amb més sostenibilitat. Com reconeix Bond (xarxa britànica d’ONG), la qualitat comunicativa i l’ètica van sempre de la mà.
La comunicació basada en drets no és un afegit ètic, sinó una condició de qualitat. La pròxima vegada que dubteu entre la imatge fàcil i la imatge digna, quina de les dues protegeix de veritat la vostra credibilitat?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
