El nou Codi de Pràctica europeu sobre transparència del contingut generat amb IA posa una peça més sobre la taula. Però per a una entitat social, la pregunta no és només si cal etiquetar.
La transparència comença abans de prémer publicar
Una etiqueta que diu generat amb IA no substitueix el criteri editorial. El Codi de Pràctica europeu sobre transparència del contingut generat amb IA fixa que, a partir del 2 d’agost de 2026, determinades obligacions de l’AI Act seran aplicables. Però per a entitats socials i organitzacions amb propòsit, la pregunta útil no és només si cal etiquetar una peça.
La pregunta és més incòmoda: qui assumeix la responsabilitat del que publiquem quan hi ha IA pel mig? D’aquí surten tres idees pràctiques. Quan el contingut informa sobre una qüestió d’interès públic, no n’hi ha prou amb generar, revisar de pressa i publicar; cal decidir quin nivell de revisió humana és real, qui valida el missatge i quina evidència queda del procés.
Forma i validació: com aplicar l’etiquetatge
La segona idea afecta la forma. Si es fa servir una imatge, un vídeo, un àudio o un text manipulat amb IA, l’etiqueta ha de ser clara, visible i comprensible. No pot quedar amagada en una nota legal o en un peu que ningú no llegirà. Una transparència que no es veu no és transparència.
La tercera idea és la de fons. Si una organització vol preservar la confiança, ha de tractar la transparència com una pràctica de governança i no com un recurs gràfic. Especialment en campanyes, memòries, incidència, captació, salut, educació o drets socials, on una imatge mal explicada pot fer més mal que bé.
Una manera pràctica de baixar-ho a terra és distingir entre tres nivells de revisió segons el que està en joc. Un text intern que ningú no veurà pot passar amb una lectura ràpida. Una peça de sensibilització que arribarà a milers de persones demana revisió de contingut i de to. I un material que afecta drets, com una guia sobre prestacions o una campanya sobre violència de gènere, demana que una persona concreta validi cada afirmació i n’assumeixi la responsabilitat.
Per què la transparència genera confiança
La transparència, així entesa, no frena la feina: l’ordena. I evita el pitjor escenari, que és descobrir després de publicar que ningú no sabia ben bé què havia generat la màquina i què havia revisat una persona.
La confiança no es construeix dient que hem fet servir IA, sinó podent explicar per què, com, amb quins límits i sota quina responsabilitat. La teva organització ho podria explicar avui amb aquest nivell de detall?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
