El Govern d’Espanya ha presentat el pla IA360, un pla de vuit àmbits d’actuació entre 2026 i 2027. L’objectiu és situar el país entre les cinc primeres potències mundials en intel·ligència artificial. De fet, el document parteix d’una dada que val la pena retenir: la capacitat de còmput disponible per a IA al món ja supera els 29 GW. Això equival a tres quartes parts de la demanda elèctrica màxima de l’Espanya peninsular el 2025. A continuació, aquests són els deu punts que defineixen el pla IA360 i el que significa, línia per línia, per a les entitats del tercer sector.
1. Punt de partida: Espanya, setena potència mundial
Actualment, Espanya ocupa la setena posició mundial en dinamisme d’IA i la segona d’Europa. Concretament, se situa per davant de Japó, Canadà, França i Alemanya, després d’escalar des del lloc 31 el 2019. A més, compta amb dues factories d’IA operatives (BSC i CESGA) i una adopció social notable: el 21,1% de les empreses i el 44,2% de la població en edat de treballar ja usa IA generativa.
2. Infraestructures: la Gigafactoria de 5.000 milions
El projecte tractor del pla IA360 en infraestructures és una gigafactoria d’IA amb 5.000 milions d’euros d’inversió público-privada, pensada per dotar Espanya de còmput europeu d’escala. En concret, l’objectiu és arribar a 100.000 acceleradors operatius el 2028-2029, amb l’obertura del centre el 2028.
3. Seguretat: tres fronts i un nou Institut
La seguretat actua sobre protecció d’infraestructures crítiques, avaluació de models avançats abans que arribin al mercat i protecció dels menors. Paral·lelament, neix un Institut de Seguretat de la Intel·ligència Artificial dins l’AESIA, que coordinarà amb l’INCIBE, el CCN i el BSC l’avaluació de models i l’assessorament tècnic a l’Administració.
4. Protecció de menors: un protocol d’actuació urgent
Es posarà en marxa un protocol únic (INCIBE, Agència de Protecció de Dades i Fiscalia de Menors) per respondre de manera coordinada davant imatges, vídeos o àudios generats o manipulats amb IA que vulnerin els drets de menors. Així, cap família hauria de perseguir plataforma per plataforma la retirada d’un contingut. En qualsevol cas, el protocol s’ha de signar abans que acabi el primer trimestre de 2027.
5. Educació: alfabetització i pensament crític
Segons l’Informe PISA 2025, l’alumnat espanyol és el que més usa la IA per estudiar a tot el món. En aquest sentit, el pla preveu formació específica per al professorat i eines d’IA que reforcin l’aprenentatge supervisat per persones, no que el substitueixin, amb avaluació curricular contínua coordinada amb les comunitats autònomes.
6. Talent: tancar la bretxa que més pesa
És l’indicador més feble d’Espanya: lloc 23 del món en talent i 25 de 32 en concentració de professionals d’IA, amb sous públics per sota del mercat privat i normativa rígida que frena la carrera investigadora. Per fer-hi front, el pla proposa més flexibilitat i reconeixement del mèrit científic, i bonificacions permanents a la Seguretat Social per a personal de R+D+I a empresa.
7. Desenvolupament tecnològic: la Xarxa NEURONA
Dins del pla IA360, la Xarxa NEURONA compta amb 600 milions d’euros de dotació per portar la IA avançada a prop de qualsevol empresa —a menys de 50 km—, amb rellevància especial per a la pime. Concretament, l’objectiu és passar del 21,1% al 55% d’empreses amb IA el 2030.
8. Administració: WhatsApp i un assistent a la Carpeta Ciutadana
L’Administració incorpora la missatgeria instantània com a nou canal de relació, amb les garanties de l’Esquema Nacional de Seguretat. Així mateix, hi haurà un nou canal 060 previst per al primer trimestre de 2027. Paral·lelament, es desplegarà un assistent d’IA a la Carpeta Ciutadana al llarg de l’any.
9. Simplificació: la Marató IA contra la fragmentació
El pla IA360 reconeix el problema de fons: Estat, 17 comunitats autònomes i més de 8.100 entitats locals generen divergències normatives i càrregues duplicades. Per resoldre-ho, es convocarà el primer trimestre de 2027 un exercici participatiu per identificar documents que les administracions demanen repetidament tot i ja tenir-los.
10. Aliances: un espai iberoamericà de dades i models
El projecte tractor final és una Aliança Iberoamericana de la Intel·ligència Artificial, amb models en castellà, portuguès i llengües originàries construïts sobre ALIA. El llançament està previst al Foro Digital Iberoamericano el 3 de novembre de 2026. Amb aquesta iniciativa, Espanya s’hi presenta com a pont entre Europa i Iberoamèrica.
Llums del pla IA360 per al tercer sector
El protocol de protecció digital de menors és la peça amb més impacte directe: trasllada a l’Estat, i no a cada família de manera individual, la responsabilitat de perseguir contingut generat amb IA que vulneri els drets de la infància. És, de fet, exactament el tipus de canvi estructural que les entitats que treballen en drets de la infància porten anys reclamant.
La simplificació administrativa, si arriba a materialitzar-se, també beneficiaria directament les entitats socials, que pateixen la mateixa fragmentació territorial que denuncia el document. En la pràctica, sol·licitar les mateixes dades a administracions diferents consumeix una part desproporcionada de la capacitat operativa d’una associació petita.
De fet, l’aposta educativa per l’alfabetització crítica, no merament instrumental, connecta amb la feina que moltes entitats ja fan en educació mediàtica amb infants i joves.
Ombres del pla IA360 que caldrà vigilar
El pla IA360 parla constantment d’empreses, pimes i autònoms. Tanmateix, el tercer sector no hi apareix nomenat ni una sola vegada com a destinatari de cap dels programes de suport a la digitalització, tot i afrontar una bretxa digital equivalent, o més gran, amb molts menys recursos que una pime.
Les mesures per retenir talent en IA milloren condicions salarials i de carrera al sector públic investigador i a l’empresa privada. En canvi, cap incentiu equivalent apareix per al sector social, que competeix pel mateix talent especialitzat amb una capacitat retributiva molt inferior.
El desplegament territorial de la Xarxa NEURONA comença amb un pilot de 100 pimes en dues comunitats autònomes el 2026. Per això, caldrà seguir de prop si les zones rurals i els territoris amb menys recursos, on operen moltes entitats que atenen col·lectius en situació de vulnerabilitat, queden per a fases posteriors.
I el pressupost delata prioritats: 5.000 milions per a la gigafactoria, 600 milions per a la Xarxa NEURONA, uns 300 milions per a ciberseguretat davant la IA ofensiva. En contrast, els capítols d’educació i de talent no porten xifra assignada al document.
Precisament, si la teva entitat vol preparar-se per aquests canvis, treballo aquestes qüestions als meus serveis de consultoria en comunicació i IA per al tercer sector.
Font: IA360. Pla per a un desplegament responsable de la IA, Govern d’Espanya, 20 de setembre de 2026. Podeu consultar també la nota de premsa oficial a La Moncloa.
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
