Una ONG ha de començar l’ús responsable de la IA inventariant els usos actuals i previstos, identificant dades i persones afectades, classificant riscos, definint responsabilitats internes, garantint supervisió humana significativa, formant els equips i establint criteris de transparència proporcionals. No tots els usos d’IA tenen el mateix risc, però tots els usos rellevants han de ser una decisió de governança.
La IA ja ha entrat en moltes ONG abans que l’organització hagi tingut temps de decidir com la vol utilitzar. Pot aparèixer en un resum d’una reunió, en un primer esborrany de contingut, en una eina de transcripció, en una campanya, en una base de dades, en un chatbot o en una prova feta per un equip que vol guanyar temps.
El problema no és que una entitat faci servir IA. El problema és que la faci servir sense saber qui l’està utilitzant, amb quines dades, amb quin criteri i amb quins límits.
Per això, el primer pas no és tecnològic. Una ONG necessita una conversa de governança prou clara per decidir què es pot provar, què s’ha de condicionar, què s’ha de revisar millor i què no convé fer. No cal començar amb una política de cinquanta pàgines. Cal començar amb decisions compartides.
El primer pas no és tecnològic
La pregunta inicial no hauria de ser “quina eina fem servir?”, sinó “quina necessitat organitzativa volem resoldre?”. Aquesta diferència sembla petita, però canvia tota la decisió.
Una eina pot accelerar una tasca. També pot multiplicar un error, exposar dades que no haurien d’haver sortit de l’organització o generar continguts que erosionen la confiança pública. En una entitat social, aquest risc pot afectar persones ateses, participants, donants, equips professionals, voluntariat o comunitats representades en la comunicació.
La IA pot ser útil per ordenar informació, preparar primers esborranys, analitzar materials, donar suport a processos interns o explorar millores de comunicació. Però el valor no apareix perquè l’eina sigui nova. Apareix quan l’organització sap per què la utilitza, què no li delegarà i qui en respondrà.
Una ONG pot començar amb preguntes concretes: quines tasques consumeixen temps i podrien rebre suport sense perdre qualitat? Quines decisions afecten persones o drets i no poden automatitzar-se sense criteri? Quins equips ja fan servir IA? Amb quines eines? Amb quines dades? Amb quina revisió?
Aquestes preguntes ajuden a passar de l’entusiasme o la por a una fotografia útil. La governança responsable comença quan l’entitat deixa de parlar de “la IA” en general i mira usos concrets: comunicació pública, atenció, gestió interna, captació, selecció, dades, formació, recerca, memòries o suport a decisions.
Què vol dir governança responsable de la IA
La governança responsable de la IA és el sistema de decisions, rols, criteris, registres, límits i revisions que permet a una organització utilitzar intel·ligència artificial de manera proporcional, transparent i coherent amb els drets de les persones, la protecció de dades, la supervisió humana i la seva missió institucional.
En una ONG, aquesta governança ha de ser pràctica. Si és massa abstracta, no baixa al dia a dia. Si és massa pesada, bloqueja usos de baix impacte i consumeix capacitat que l’entitat no té.
El punt d’equilibri és crear un marc mínim que permeti veure què passa, decidir amb criteri, formar equips, ordenar usos, provar amb prudència i revisar periòdicament. Aquesta lògica dona marge per innovar sense improvisar.
Decisions mínimes abans d’utilitzar IA
Una ONG no necessita convertir-se en una empresa tecnològica per utilitzar IA amb responsabilitat. Però sí ha d’assumir que cada ús rellevant d’IA és una decisió organitzativa.
Els elements mínims de governança haurien d’incloure:
- Inventari d’usos: registrar eines, finalitats, equips, dades, proveïdors, responsables i grau d’automatització.
- Classificació proporcional: distingir usos permesos, condicionats i descartats segons impacte, dades, persones afectades i confiança pública.
- Criteris sobre dades: no introduir dades personals, sensibles o informació delicada en eines d’IA sense finalitat definida, garanties adequades, revisió del proveïdor i, quan correspongui, autorització interna o validació jurídica.
- Responsabilitats internes: assignar rols a direcció, comunicació, protecció de dades, equips operatius i responsables de proveïdors.
- Supervisió humana significativa: garantir temps, competència, informació, autoritat per corregir o aturar l’ús i via d’escalat.
- Transparència: decidir quan i com s’explica l’ús d’IA en continguts, processos o decisions rellevants.
- Formació: alfabetitzar equips en límits, riscos, biaixos, dades, criteri editorial i responsabilitat.
- Revisió periòdica: actualitzar mapa d’usos, incidències, criteris i decisions.
Aquesta llista no és una garantia de compliment legal. És una base operativa perquè la direcció no governi la IA quan el desordre ja s’ha estès.
Context normatiu sense convertir l’article en un informe jurídic
L’AI Act va entrar en vigor l’1 d’agost de 2024. Les prohibicions i les obligacions d’alfabetització en IA s’apliquen des del 2 de febrer de 2025. Les obligacions de transparència de l’article 50 s’apliquen a partir del 2 d’agost de 2026 en els supòsits aplicables, amb les excepcions i condicions corresponents.
Les guies publicades per la Comissió Europea el 20 de juliol de 2026 no substitueixen el Reglament, però n’aclareixen l’abast pràctic. El Codi de bones pràctiques sobre transparència de contingut generat per IA, publicat el 10 de juny de 2026 i amb pàgina oficial actualitzada el 20 de juliol de 2026, és un instrument voluntari. Pot ajudar proveïdors i desplegadors a demostrar compliment en matèria de marcatge, detecció i etiquetatge, però no és la norma ni substitueix les guies de la Comissió.
Això no vol dir que totes les ONG tinguin les mateixes obligacions ni que tots els usos siguin d’alt risc. Vol dir que les entitats han de deixar de tractar la IA com una decisió individual de cada equip. Quan un ús afecta dades personals, comunicació pública, accés a serveis, drets laborals, atenció, infants o persones en situació de vulnerabilitat, la decisió necessita més criteri, més registre i, sovint, validació especialitzada.
També continuen sent aplicables les obligacions de protecció de dades quan un ús d’IA comporta tractament de dades personals. L’AEPD ha assenyalat que la IA agèntica pot alterar context, abast, finalitats, riscos, responsabilitats i necessitat de supervisió humana quan s’incorpora a tractaments de dades personals. Això és especialment rellevant si una entitat prova agents connectats a eines internes, bases de dades, correu, calendaris, documents, sistemes de captació, atenció o gestió.
Transparència, article 50 i responsabilitat editorial
Per a una ONG, el punt delicat és no simplificar-ho malament. No tota peça assistida per IA exigeix una etiqueta visible. Cal distingir si hi ha interacció directa amb un sistema d’IA, contingut sintètic o manipulat, deepfake, sistemes d’emoció o categorització biomètrica, o text generat o manipulat publicat per informar el públic sobre assumptes d’interès públic.
En el cas del text d’interès públic, la guia de la Comissió matisa que la revisió humana o el control editorial han de ser substantius: una revisió merament formal, ortogràfica o procedimental no és suficient. En comunicació social, això importa perquè moltes peçes d’una ONG poden tractar qüestions d’interès públic: drets, serveis públics, salut, pobresa, migracions, infància, medi ambient, participació o polítiques públiques.
La pregunta no és només si s’ha fet servir IA. També és quin paper ha tingut, si pot confondre el públic i qui assumeix la responsabilitat editorial. Les icones europees per etiquetar contingut generat o manipulat amb IA poden ajudar a fer més clara la comunicació, però són opcionals i no acrediten compliment per si soles.
Governança responsable al tercer sector
El tercer sector treballa amb confiança. Quan una organització automatitza comunicació, atenció o tractaments de dades sense criteris visibles, pot tensionar la relació entre allò que defensa i allò que practica.
Un enfocament de drets obliga a preguntar qui pot quedar afectat, quina informació es tracta, quins biaixos poden aparèixer, quines alternatives accessibles existeixen, com es pot demanar revisió humana i com s’evita que les persones siguin reduïdes a dades, perfils o materials narratius.
La IA no és neutral en els seus efectes. Per això el criteri no pot ser només eficiència. Una bona governança no diu simplement sí o no a la IA. Ordena els usos.
Pot permetre suport a tasques internes de baix risc, com ordenar idees, preparar esborranys no sensibles o resumir documentació pública. Pot condicionar usos en comunicació, dades personals, imatges, testimonis, atenció, captació o processos interns amb impacte sobre persones. I pot descartar usos que l’entitat no pot explicar, supervisar o sostenir amb garanties adequades.
En aquest recorregut, pot ser útil revisar la política d’ús de la IA, aprofundir en com classificar el risc dels usos d’IA o treballar específicament la transparència en l’ús de la intel·ligència artificial.
Quan té sentit activar SENY IA
SENY IA té sentit quan una entitat ja detecta usos dispersos d’IA i necessita posar-hi ordre abans que el desordre governi la pràctica. No és un servei per prometre compliment legal. És un acompanyament per construir criteri organitzatiu.
Pot començar amb una diagnosi inicial: mapa d’usos, semàfor de risc i prioritats. Pot continuar amb un full de ruta, una política mínima, formació d’equips, pilots guiats i un model de governança proporcional.
Començar amb IA no vol dir córrer cap a l’eina més nova. Vol dir posar damunt la taula decisions que potser ja s’estan prenent sense nom: quines dades entren, qui revisa, què s’explica, què queda condicionat o descartat, qui respon i quan s’atura un ús que no encaixa.
Per a una ONG, aquesta és una decisió de confiança. I la confiança no es governa amb improvisació.
Preguntes freqüents
Una ONG necessita una política d’ús de la IA?
Sí, però ha de ser proporcional. Una política útil no és un document llarg que ningú aplica, sinó un marc curt amb usos permesos, usos condicionats, criteris sobre dades, responsabilitats, revisió humana, proveïdors, formació i transparència. El seu valor no és burocràtic: serveix perquè els equips no hagin d’improvisar cada vegada que apareix una eina nova.
Quan cal etiquetar contingut generat o manipulat amb IA?
Cal analitzar el supòsit concret. A partir del 2 d’agost de 2026, l’article 50 de l’AI Act exigeix transparència en determinats casos, com deepfakes i text generat o manipulat amb IA publicat per informar el públic sobre assumptes d’interès públic. En text d’interès públic, pot no caldre etiqueta quan hi ha revisió humana o control editorial substantius i una persona física o jurídica assumeix responsabilitat editorial.
Què implica la supervisió humana significativa?
Implica que una persona competent tingui temps, informació, criteri i autoritat per corregir, rebutjar o aturar un ús d’IA. També requereix registre de decisions i una via d’escalat quan hi ha dubtes. La supervisió humana no pot ser només una signatura final ni una revisió superficial feta quan la decisió ja està presa.
Quan cal assessorament jurídic especialitzat?
Quan l’ús afecta dades personals sensibles, atenció, accés a serveis, drets laborals, infants o adolescents, decisions amb impacte sobre persones, continguts sintètics delicats, sistemes agèntics connectats a eines internes o possibles usos d’alt risc. L’article pot ajudar a ordenar criteris, però no substitueix una valoració jurídica del cas concret.
Fonts oficials
- Comissió Europea, AI Act
- AI Act Service Desk, article 50
- Comissió Europea, Guidelines on transparency obligations for providers and deployers of AI systems
- Comissió Europea, Transparency obligations under Article 50 of the AI Act (Q&A)
- Comissió Europea / AI Office, Code of Practice on Transparency of AI-Generated Content
- AEPD, Inteligencia artificial agéntica desde la perspectiva de protección de datos
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
