El 15 de setembre, el Govern de la Generalitat va aprovar un acord sobre intel·ligència artificial (IA) i mercat de treball català. L’objectiu és doble: anticipar i governar-ne l’impacte. Així, la conselleria de Treball ho resumeix amb una xifra pròpia: el 40% de les competències laborals canviarà. Segons les seves estimacions, el mateix percentatge de persones treballadores notarà canvis en la feina diària. De fet, la pregunta que interessa a una entitat social no és si això passarà, sinó qui hi tindrà veu mentre passa.
Cinc línies per governar la IA al mercat laboral
Concretament, l’acord estructura l’actuació en cinc àmbits. Els resumeixo perquè són el mapa que marcarà els pròxims anys:
- Anticipació i avaluació continuada dels efectes de la IA sobre l’ocupació.
- Capacitació de les persones treballadores i promoció de l’ús d’aquestes tecnologies.
- Reforç de la competitivitat de les organitzacions.
- Protecció dels drets laborals.
- Impuls d’una governança activa i responsable.
A curt termini, això es tradueix en quatre mesures concretes. Primer, mecanismes de transparència sobre l’ús d’algorismes als entorns laborals. Segon, un reforç de la protecció de les persones treballadores davant de processos automatitzats. Tercer, instruments de suport perquè les pimes incorporin la IA de manera responsable. I quart, programes de requalificació. De fet, el president Salvador Illa ho ha emmarcat com la necessitat d’un «codi ètic compartit, universal i transversal». Al cap i a la fi, es tracta d’una tecnologia que ja és present a qualsevol lloc de treball.
Quatre nivells de risc que el tercer sector ja hauria de conèixer
L’acord es recolza en el Reglament europeu d’Intel·ligència Artificial, que classifica els sistemes d’IA en quatre nivells de risc. En primer lloc, el risc inacceptable, que queda prohibit. En segon lloc, el risc alt, que exigeix proves i supervisió humana obligatòries. En tercer lloc, el risc limitat, amb obligacions de transparència com avisar que un contingut l’ha generat una IA. Finalment, el risc mínim, sense regulació específica.
Si aquest esquema et resulta familiar és perquè el sector ja hi treballa amb un llenguatge propi. El mètode SENY IA classifica els usos de la IA en tres colors: verd, ambre i vermell. Des de fa mesos, l’aplico amb entitats i empreses del tercer sector. Amb això tradueixo la lògica europea a decisions concretes del dia a dia d’una organització. Com ja vaig detallar a tres proves abans de desplegar IA en una entitat social, SENY IA no substitueix el marc europeu. Més aviat, l’aterra a la feina real d’una entitat.
Per què hauria d’importar a una entitat social
Governar la IA al mercat laboral no és només un exercici normatiu per al Govern. De fet, moltes organitzacions del tercer sector no són només observadores d’aquest debat: són ocupadores. Les empreses d’inserció i els centres especials de treball contracten persones amb dificultats d’accés al mercat laboral. Sovint, ho fan amb processos de selecció i seguiment que ja incorporen alguna eina automatitzada. Per això, la transparència algorísmica i la protecció de drets laborals que anuncia l’acord els afecta directament, no de manera abstracta.
Hi ha un segon motiu. Els instruments de suport previstos per a pimes inclouen finançament, acompanyament i formació. Aquests haurien d’arribar també a entitats i empreses del tercer sector, que comparteixen la mateixa mida reduïda i els mateixos recursos limitats que una pime. Tot i això, rarament hi apareixen citades quan es dissenyen aquest tipus de mesures. Reclamar-hi accés no és, per tant, una petició de favor: és coherent amb l’objectiu de l’acord de garantir una adopció inclusiva.
Referents internacionals: on la societat civil ja hi seu
Catalunya no comença de zero ni està sola. Per exemple, Alemanya opera des del 2020 el KI-Observatorium, un observatori sobre IA i treball impulsat pel Ministeri Federal de Treball. Hi treballa explícitament amb «socis del sector privat, del sector públic, de la societat civil i de la ciència». De fet, la societat civil hi apareix com a soci amb nom propi, no com a convidada.
El 2025, dotze països es van unir a una iniciativa internacional sobre IA i treball. En formen part Alemanya, França, Itàlia, el Japó, el Regne Unit, el Brasil, Xile, Àustria, el Canadà, Austràlia, l’Índia i Xipre. També hi participen la Unió Europea, l’OCDE i l’OIT. En conjunt, formen la Xarxa Internacional d’Observatoris sobre IA i Treball, pensada per compartir dades sobre com la gestió algorísmica afecta la qualitat de l’ocupació. L’OIT, per la seva banda, va posar en marxa el 2024 un Observatori de Polítiques sobre el Treball en l’Economia Digital. A més, l’OCDE dedica un capítol sencer del seu Employment Outlook a recomanacions sobre IA i mercat laboral.
La lliçó és senzilla: als territoris on aquests observatoris funcionen bé, la societat civil hi seu des del primer dia. No s’hi incorpora quan el disseny ja està tancat. En aquest sentit, l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial (OEIAC) de Catalunya n’és un exemple clar. El Govern acaba de reforçar-lo amb un pressupost triplicat. Això demostra que ja hi ha experiència pròpia per connectar amb el nou Observatori Català d’Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball.
Tres coses a fer des del tercer sector els pròxims mesos
El mateix Govern ha admès que una part de la regulació laboral depèn de competències que no té. Per tant, el diàleg social serà la via principal per avançar. Això obre una finestra concreta per a tres moviments.
Primer, demanar seient a la taula de diàleg social des de la qual es dissenyarà l’Observatori, i no esperar a ser convidats un cop constituït. Segon, exigir per escrit que els instruments de suport a pimes s’estenguin explícitament a entitats i empreses d’inserció. Tercer, connectar la feina interna d’ètica de la IA de cada entitat, si ja n’hi ha, amb l’OEIAC i amb el nou Observatori. Això vol dir no dur-la en paral·lel i sense interlocució.
De moment, el Govern encara ha de concretar com participaran els agents socials en el disseny de l’Observatori. És, per tant, el primer moment per fer-hi sentir la veu del tercer sector.
Fonts
- Governar la IA en el mercat laboral — Gencat
- El Govern aprova la creació d’un observatori sobre la IA per blindar els drets laborals — Nació Digital
- El Govern alerta de l’impacte de la IA: el 40% dels treballadors canviarà el seu dia a dia — Catalunya Press
- The AI Observatory — Mission statement (KI-Observatorium, Alemanya)
- International Network of Observatories on AI and Work
- ILO Policy Observatory on Work in the Digital Economy
- OECD Employment Outlook 2023 — AI and the labour market
- OEIAC — Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
