Sèrie «Comunicació social en transformació» — article 7 de 8. Consolidar un mitjà propi, com plantejava l’article anterior, exigeix cada cop més decisions sobre com s’hi utilitza la tecnologia. La intel·ligència artificial ja és present als equips de comunicació, sovint abans que l’organització hagi decidit com vol utilitzar-la. S’empra per resumir documents, generar primeres versions, transcriure reunions, adaptar textos o crear imatges. Per això, la governança de la IA en ONG no pot quedar exclusivament en mans d’informàtica ni reduir-se a una prohibició general.
El problema no és només tecnològic. Afecta la privacitat, l’autoria, les condicions laborals, la representació de les persones i la confiança pública.
L’adopció avança més ràpid que les regles
L’estudi de NTEN i Bridgespan de 2026, basat en 917 professionals del sector no lucratiu, mostra una distància clara entre interès i preparació. El 70% considerava que la seva organització desaprofitava oportunitats significatives, però només el 8% disposava d’un full de ruta d’implementació d’un o dos anys.
Més de la meitat de les persones enquestades havia utilitzat eines d’IA de manera informal o fora de les directrius de l’organització. Ara bé, la dada no s’ha d’interpretar només com una falta de disciplina. Pot indicar que les eines aprovades no resolen necessitats reals o que les orientacions arriben tard.
Només el 6% declarava un incident relacionat amb la IA durant l’any anterior. Tanmateix, els autors adverteixen que una taxa baixa també pot significar que no existeixen mecanismes per detectar o registrar els danys.
Començar pel problema, no per l’eina
Bridgespan proposa tres camins: augmentar la capacitat interna, avançar la missió mitjançant serveis i incidir en les regles que governaran la tecnologia. No totes les entitats han de recórrer els tres alhora.
Un equip de Comunicació pot començar per una tasca de risc baix i resultat verificable, com transcriure una entrevista no sensible o preparar variants d’un titular. En canvi, automatitzar una decisió sobre l’accés a un servei, perfilar persones ateses o generar un testimoni sintètic exigeix una anàlisi molt més estricta i, en alguns casos, no s’hauria de fer.
Una matriu senzilla pot valorar quatre dimensions: sensibilitat de les dades, impacte sobre persones, possibilitat de revisió humana i reversibilitat de l’error.
Definir regles que es puguin aplicar
Una política útil ha de respondre preguntes quotidianes:
Quines eines estan aprovades?
Quines dades no s’hi poden introduir mai?
Quins continguts exigeixen revisió experta?
Quan s’ha d’informar que s’ha utilitzat IA?
Qui assumeix la responsabilitat final?
Com es registra i corregeix un incident?
La llista ha d’anar acompanyada de formació i exemples. Una norma extensa que ningú entén afavoreix l’ús ocult. Així mateix, cal escoltar el personal: l’estudi de NTEN i Bridgespan detecta diferències entre la confiança de la direcció i la percepció dels equips. Candid arriba a una conclusió similar sobre la relació entre ús responsable de la IA i confiança de les comunitats ateses.
Fer transparent la intervenció de la IA
Des del 2 d’agost de 2026, la Comissió Europea aplica noves obligacions de transparència del Reglament d’intel·ligència artificial. Determinats sistemes han d’informar quan una persona interactua amb una màquina, i els continguts sintètics o manipulats, com les falsificacions profundes, s’han d’identificar.
No totes les correccions assistides necessiten una etiqueta visible. Sí que convé declarar l’ús quan pugui alterar la interpretació: una imatge sintètica presentada com a real, una veu clonada, un xatbot que sembla humà o una història reconstruïda amb IA.
Per a una organització social, la pregunta no hauria de ser només què exigeix la llei, sinó què necessita saber la comunitat per decidir si confia en el contingut.
Incorporar les comunitats a la governança de la IA en ONG
El AI for Humanity Report de Fast Forward va estudiar 119 organitzacions no lucratives que desenvolupaven solucions amb IA. El 76% afirmava recollir retorn continu de les persones usuàries i el 51% les incorporava al disseny, però només el 28% les incloïa en un òrgan assessor o de governança.
Escoltar després del llançament és útil. Compartir poder abans de prendre decisions és més exigent. En serveis sensibles, una comissió pot incloure persones participants, professionals de primera línia, direcció, dades, legal i Comunicació.
Una governança proporcional per començar
Una entitat petita no necessita un comitè permanent per a cada eina. Pot començar amb un inventari d’usos, una llista de dades prohibides, una persona responsable, dos o tres pilots, revisió humana obligatòria i un registre d’incidents.
Cada trimestre, l’equip pot preguntar-se: hem estalviat temps?, ha millorat la qualitat?, s’ha produït algun error?, qui n’ha assumit el cost?, continua sent coherent amb la missió?
En definitiva, la bona governança no serveix per frenar la innovació. Serveix per decidir on aporta valor i on el risc és inacceptable. En el sector social, l’eficiència només és progrés quan preserva drets, criteri professional i confiança. L’últim article de la sèrie tanca el cicle amb set tendències que resumeixen aquesta transformació.
Fonts
NTEN i Bridgespan: State of Nonprofit AI Adoption and Governance
Bridgespan: Choosing Your AI Path
Candid: impacte i confiança en l’ús de la IA
Comissió Europea: aplicació i transparència del Reglament d’IA
Fast Forward: AI for Humanity Report
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →