Una organització pot recuperar-se d’un mal any, d’una campanya fallida o d’un error de gestió. Del dia que una persona donant deixa de confiar-hi, molt més difícilment.
Retre comptes és més rendible que impressionar
Al tercer sector, la confiança no és un intangible simpàtic: és la base material de la feina. Les persones donen, el voluntariat s’implica i les administracions col·laboren perquè confien que l’entitat fa el que diu i explica la veritat del que fa.
Aquesta confiança es construeix a poc a poc i es perd de cop, i per això mereix més cura que gairebé qualsevol altre actiu de l’organització.
La manera més segura de cuidar-la no és impressionar, sinó retre comptes. Impressionar vol dir ensenyar les xifres que llueixen, les històries d’èxit, els actes plens.
Retre comptes vol dir explicar també què no ha funcionat, on han anat els recursos i quines decisions difícils s’han pres, com ja vam plantejar a Quan el relat amaga el responsable: cinc preguntes per auditar una peça social. La primera opció genera admiració passatgera; la segona genera una confiança que aguanta els mals moments.
Com es guanya, i com es perd, la confiança
Retre comptes amb dignitat implica una coherència que el públic nota:
- No inflar l’impacte per quedar bé en una memòria
- No atribuir-se mèrits que són de les persones acompanyades
- No fer servir el patiment d’algú com a garantia de transparència
Una organització que exagera avui perquè queda bé compromet la seva credibilitat el dia que algú comprovi la xifra. Aquesta cura és especialment important quan s’incorporen eines que ajuden a comunicar més i més de pressa.
La velocitat facilita afirmar més del que es pot sostenir, i cada afirmació no verificada és una petita hipoteca sobre la confiança. Comunicar millor no hauria de voler dir prometre més, sinó poder respondre de tot el que es diu. L’Observatori del Tercer Sector insisteix en aquesta mateixa idea: la rendició de comptes és el que sosté la legitimitat social de les entitats.
La confiança és cara de construir, barata de perdre
El càlcul de fons és senzill i sovint s’oblida en la pressa per créixer. Un donant captat amb una promesa exagerada val menys que un donant que confia perquè ha vist coherència sostinguda, encara que el segon costi més d’aconseguir.
La confiança és cara de construir i barata de perdre, i aquesta asimetria hauria de guiar cada decisió comunicativa.
Abans de la pròxima peça que expliqui l’impacte de la teva entitat, val la pena preguntar-se si busca impressionar o retre comptes. La confiança que et costarà anys construir depèn, molt sovint, d’aquesta tria.
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
