El 13 d’octubre vaig conduir el taller «Com comunicar el voluntariat avui» dins la jornada Relats que mobilitzen. La comunicació com a motor de transformació social. L’acte el va organitzar la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. A més, el taller era la tercera sessió del 7è Cicle de Comunicació Social de la FCVS. Hi van participar unes 30 persones d’entitats diverses, amb una pregunta compartida. Com expliquem el voluntariat perquè les persones ateses hi apareguin com a subjectes de drets i perquè qui llegeix sàpiga com sumar-s’hi?
L’any no és qualsevol. El 2026 és l’Any Internacional de les Persones Voluntàries. De fet, la mateixa FCVS ha defensat el voluntariat com un dret, no com un regal. Per això, aquest marc condiciona com en parlem.
Tres lliçons per comunicar el voluntariat
El taller va partir de la taula rodona de la jornada. Hi van intervenir entitats reconegudes als Premis Montserrat Roig, que van explicar les seves campanyes. Després, de cadascuna en vam extreure una lliçó aplicable a qualsevol entitat.
- Una crida inclusiva. #AmbTuSeguimEnMarxa, del Centre d’Acollida Assís, va fer d’un «amb tu» una interpel·lació. Arribava alhora a ciutadania, voluntariat, empreses i persones sòcies, amb un to positiu en un any d’emergència.
- Context i una invitació concreta. «El viatge més car del món», del Grup ABD, explicava les causes estructurals del tràfic d’éssers humans. Al final, feia una proposta clara: més de 60 persones s’hi van oferir per fer voluntariat, formació o inserció laboral.
- Qui viu la situació decideix el relat. «Apunts en blanc», d’ACAPPS, és un documental impulsat per catorze estudiants universitaris amb sordesa. Hi reclamen una universitat accessible com a dret.

Comunicar el voluntariat: qui decideix el relat
La proposta del taller va ser explicar el voluntariat des d’un relat de drets. En aquest relat, les persones ateses o participants decideixen i apareixen com a protagonistes de la seva pròpia història. Això vol dir, primer, fer visibles les barreres i qui té la responsabilitat de treure-les. També vol dir presentar un voluntariat que acompanya amb suports i límits, i vincular les emocions al context. Finalment, cal un llenguatge amb criteri. Per exemple, parlar de persones ateses o participants en lloc de «beneficiaris», i d’amplificar el que les persones ja diuen en lloc de «donar-los-hi veu».

Una crida que ajuda a decidir
Vam treballar crides que responen les preguntes de qui llegeix. Què farà? Quanta disponibilitat cal? Quins suports tindrà? Quin és el primer pas? Després, les persones participants van reescriure en grup textos ficticis amb una regla. Es podia canviar el punt de vista i els verbs, però no afegir dades que no fossin certes.
Explicar l’impacte que podem demostrar
Una xifra d’activitat explica l’esforç d’una entitat. En canvi, per explicar què ha canviat per a les persones cal preguntar-ho a qui ho viu. Vam parlar de com recollir aquests canvis i de la diferència entre contribuir a un canvi i atribuir-se’l. També vam parlar del consentiment com a part del relat. Per fer-ho vam treballar amb diverses guies internacionals de comunicació ètica, convertides en criteris editorials per a l’entitat. Per exemple, la Guide to Ethical Communications de Dóchas.
La IA: usos i perills
L’últim bloc va repassar què pot aportar la IA generativa a la comunicació d’una entitat i on cal anar amb compte.
Entre els usos útils hi ha reescriure un text en clau de drets a partir d’uns fets donats. També adaptar un text ja validat a diferents canals. A més, pot revisar un esborrany per detectar afirmacions que no es poden demostrar o expressions paternalistes. I pot proposar idees de format quan hi ha pocs recursos.
Pel que fa als perills, el primer és que ompli els buits amb noms, edats o resultats inventats però versemblants. D’altra banda, si se li demana un to emotiu, pot tornar a les fórmules de caritat que volem evitar. També hi ha el risc d’introduir-hi dades personals de les persones ateses, que surten de l’entitat en enganxar-les a una eina externa. Finalment, hi ha el risc de publicar com a reals imatges generades de persones que no existeixen. Des de l’agost de 2026, l’article 50 del Reglament europeu d’IA obliga a indicar aquests continguts.
Per tant, la conclusió compartida va ser donar-li instruccions precises, treballar només amb fets contrastats i mantenir sempre la revisió final en mans de qui publica.
Un compromís per al 5 de desembre
La sessió es va tancar amb un compromís concret. Cada entitat s’ha compromès a revisar una peça per comunicar el voluntariat abans del 5 de desembre, Dia Internacional del Voluntariat. Així podrà observar si ajuda més persones a demanar informació i a començar.
Gràcies a l’equip de la FCVS i a l’Ajuntament de Barcelona per la invitació, i a totes les persones participants per les aportacions.
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →