Sèrie «Comunicació social en transformació» article 4 de 8. L’article anterior explorava com coordinar la veu de diverses entitats en un mateix relat; aquest baixa d’escala per mirar la relació un a un. Moltes converses socials importants no poden tenir lloc còmodament en un espai públic. Una adolescent que busca informació sobre salut mental o una família que intenta accedir a una vacuna poden preferir un missatge privat a una publicació visible. Per això, els canals privats per a ONG (WhatsApp, SMS, xats i grups moderats) s’estan convertint en una part estratègica de la comunicació social.
Ara bé, la innovació no consisteix a traslladar-hi el butlletí de l’entitat, sinó a dissenyar una relació basada en utilitat, resposta, privacitat i continuïtat.
Convertir els canals privats per a ONG en un servei
El 2025, ACNUR va explicar l’expansió d’un sistema de comunicació bidireccional per WhatsApp. El projecte, desenvolupat amb Turn.io, aplica un criteri rellevant: minimitzar la recollida de dades personals.
A Algèria, el contingut es va definir després de consultar les comunitats i reunir coneixement sobre assistència jurídica o violència de gènere. Així doncs, les persones podien accedir a informació mitjançant una eina que ja utilitzaven.
L’equip de Comunicació ja no es limita a difondre missatges: identifica preguntes, coordina respostes amb els serveis i observa quins obstacles es repeteixen.
Combinar escala digital i confiança presencial
Entre 2024 i 2025, Save the Children, AskNivi i les autoritats sanitàries de Lagos van desenvolupar VaxSocial per millorar la vacunació infantil a Nigèria. La iniciativa combinava WhatsApp, amb orientació i recordatoris, i una xarxa de voluntariat sanitari i lideratge comunitari.
Segons Save the Children, el projecte va arribar a més de 190.000 persones cuidadores, va generar més de 67.000 derivacions a centres d’atenció primària i va formar 235 persones voluntàries.
Tanmateix, l’eina digital va ampliar l’abast, però les relacions presencials van ser decisives per respondre a la desinformació i completar el procés. El canal pot iniciar una conversa; ha de connectar amb persones i serveis capaços d’actuar.
Dissenyar comunitat, no acumular missatges
La Key Education Foundation va substituir un xatbot individual per grups de WhatsApp gestionats amb Glific, vinculats a sis escoles de l’Índia, amb 601 famílies. Durant més de catorze setmanes, la participació es va mantenir entre el 28% i el 33%. Veure les activitats d’altres famílies animava a participar.
Ara bé, les xifres també van revelar límits. Prop d’un terç mirava els vídeos amb consells de criança, però només entre el 19% i el 21% responia correctament les preguntes de comprensió. Dos missatges diaris generaven soroll i algunes famílies no entenien la llengua.
En definitiva, veure no és comprendre. Les mètriques han d’incloure preguntes resoltes, derivacions completades i continuïtat en el servei.
Un grup tancat no sempre és segur
En un grup convencional, el telèfon, el nom o la fotografia poden ser visibles. ACNUR adverteix que, quan el grup creix més enllà de la capacitat de moderació, pot funcionar com un espai obert. En contextos humanitaris, les dades poden atreure estafadors o altres actors maliciosos.
En violència masclista, salut sexual o drogodependències, una notificació també pot revelar que una persona busca ajuda. Per tant, cal valorar si és preferible un canal individual o anònim, i definir horaris, normes, procediments de crisi i derivacions professionals.
Preparar-se per perdre la plataforma
El 2025, Meta va suspendre comptes de WhatsApp utilitzats per entitats de salut sexual a Mèxic i Colòmbia. La Fundació MSI va afirmar que les cites van disminuir un 80% els dies posteriors a la suspensió del compte mexicà. Meta va defensar que aplicava les seves polítiques.
Independentment de la causa, el cas mostra el risc de convertir una plataforma comercial en l’única porta d’entrada. Les organitzacions necessiten canals alternatius i procediments per comunicar una interrupció.
Sis preguntes abans d’obrir canals privats per a ONG
Quina necessitat concreta resoldrà?
Qui contestarà i en quin termini?
Quines dades són imprescindibles?
Quan caldrà derivar a un servei especialitzat?
Com es protegirà les persones i l’equip moderador?
Quin canal alternatiu funcionarà si la plataforma falla?
En el sector social, una conversa que ajuda a actuar pot ser més important que mil impressions. El cinquè article de la sèrie analitza com traslladar aquestes veus al vídeo breu sense perdre rigor, dignitat ni context.
Fonts
ACNUR: comunicació bidireccional amb persones refugiades
Save the Children: VaxSocial a Nigèria
Glific: projecte pilot de la Key Education Foundation
ACNUR: informació, riscos i protecció digital
Associated Press: suspensions de comptes de salut reproductiva
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →