Sovint es parla de transparència com d’una casella que es marca: una etiqueta, un avís, una nota al peu. Però la transparència que sosté la confiança és una altra cosa, i comença abans.
Avisar no és transparència: és explicar
Una organització pot ser tècnicament transparent i, alhora, poc fiable. Pot posar tots els avisos que toquen i, tot i així, deixar la persona que els llegeix igual de desinformada que abans.
La transparència entesa com a requisit es limita a complir; entesa com a principi de relació, busca que l’altre entengui de veritat què està passant i pugui decidir en conseqüència.
La diferència es nota en com es tracta qui rep la informació:
- Un avís pensat per protegir l’organització s’amaga en lletra petita i fa servir un llenguatge que dissuadeix de llegir-lo
- Un avís pensat per respectar la persona és clar, visible i comprensible, i assumeix que l’altre té dret a saber
Organitzacions com la Fundación Lealtad ho recullen en els seus principis de transparència i bones pràctiques: complir un mínim legal no és el mateix que merèixer confiança.
Què canvia quan apliquem la transparència a la IA
Aplicada a l’ús de la intel·ligència artificial, aquesta distinció és molt pràctica. No es tracta només de dir que una peça s’ha fet amb IA, sinó de poder explicar per què s’ha fet servir, què s’ha revisat, quins límits té i qui en respon.
Una etiqueta respon a la pregunta «ho han generat amb IA?». La transparència de relació respon a una altra: «puc confiar en el que estic veient, i per què?».
Aquesta manera d’entendre-la té una conseqüència exigent: la transparència no es pot delegar al final del procés, quan la peça ja està feta i només falta afegir-hi la nota. Es decideix abans, quan s’acorda què es publicarà, com i amb quina revisió.
Afegir un avís a una decisió que no s’ha governat bé no la fa transparent; només la fa avisada. Aquesta mateixa idea la vam desenvolupar a propòsit de La comunicació digna no és un gest ètic: és qualitat estratègica.
Per què la transparència guanya confiança
El valor de fons és que la confiança no es demana, es guanya amb coherència sostinguda. Una organització que explica amb honestedat com treballa, fins i tot quan és incòmode, construeix una relació que resisteix els errors.
Una que només compleix el mínim manté la relació fins al primer error, i llavors descobreix que complir no era el mateix que ser fiable.
La pregunta útil no és si compleixes amb els avisos, sinó si la persona que els rep entén de veritat què passa i per què pot confiar-hi. La transparència de la teva organització informa, o només es protegeix?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
