El primer pla de comunicació que vaig fer tenia catorze objectius. L’últim, en canvi, en tenia quatre. Entre l’un i l’altre hi ha una lliçó que serveix, de fet, per a qualsevol entitat.
Catorze objectius volen dir cap prioritat
Un pla de comunicació amb catorze objectius no és un pla ambiciós: és, de fet, un pla que no ha prioritzat. Quan tot és important, res no ho és, i cada departament hi busca el seu tros mentre ningú no veu el conjunt. El document, per tant, engreixa, impressiona en una reunió i, a l’hora de la veritat, no ajuda a decidir què es fa dilluns al matí.
Passar de catorze objectius a quatre obliga a una cosa incòmoda i necessària: dir que no. No a accions boniques que no mouen cap indicador, no a presències còmodes però poc estratègiques, no a peticions internes legítimes que no caben. Aquesta feina de tria és, de fet, el veritable pla; la resta és execució.
Hi ha, a més, un efecte secundari que sovint no s’anticipa. Quan els objectius es redueixen a un grapat de coses clares, mesurables i amb termini, la direcció comença a entendre què fa l’equip de comunicació. Quatre objectius, per exemple, es poden explicar en una reunió de patronat; catorze, no. I una direcció que entén la comunicació la defensa millor i li assigna recursos amb més criteri.
Un pla de comunicació curt es defensa millor
Prioritzar no vol dir fer poc. Vol dir concentrar l’esforç allà on de veritat mou alguna cosa: la relació amb un públic clau, un relat que cal instal·lar, una decisió que l’entitat necessita que algú prengui. Un pla curt i ben triat rendeix més que un de llarg que ningú no recorda a la segona setmana.
La prova és senzilla i severa. Si el pla de comunicació de la teva entitat no cap en una pàgina, probablement no és un pla: és una llista de desitjos. I una llista de desitjos no es pot executar, només es pot incomplir amb mala consciència.
Agafa el teu pla actual i intenta reduir-lo a quatre objectius que capiguen en una pàgina. El que quedi fora et dirà molt sobre què estàveu fent per inèrcia. Per on començaries a tallar?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
