Moltes entitats tenen signat un paper que autoritza l’ús d’imatges i històries, i es queden tranquil·les. El consentiment real, però, comença allà on acaba la signatura.
El consentiment: signar no és el mateix que decidir
Un formulari de cessió de drets d’imatge resol una qüestió legal, però no la relacional. Una persona pot signar un paper en un moment de necessitat, sense entendre del tot on apareixerà la seva imatge, durant quant de temps ni en quins contextos. Aquell consentiment és vàlid davant d’un jutge i, tot i així, insuficient davant del criteri d’una organització que treballa amb dignitat.
El consentiment com a pràctica viva vol dir que la persona sap, en cada moment, què s’explicarà d’ella i pot canviar d’opinió. Vol dir ensenyar-li la peça abans de publicar-la, no després. Vol dir explicar-li que una campanya pot circular anys per internet i que la seva situació d’avui potser no serà la de demà. I vol dir acceptar que digui que no sense que això afecti el servei que rep.
Aquesta manera de fer sembla més lenta, i ho és. Però evita el pitjor escenari, que és descobrir que una persona se sent exposada, ridiculitzada o traïda per una peça que l’entitat va publicar amb la millor intenció. Quan això passa, el dany ja està fet, i cap formulari no el repara.
Hi ha una prova senzilla per saber si el consentiment és real: si la persona protagonista pogués veure la peça acabada abans de sortir, la publicaríem igual? Si preferim que no la vegi, el problema no és la peça. És que sabem que no hi estaria d’acord i hem decidit no preguntar-l’hi.
Convertir el consentiment en hàbit de treball
Convertir el consentiment en pràctica no demana grans recursos, sinó incorporar-lo al flux de treball: un pas més abans de publicar, una conversa més, una decisió compartida. En entitats que treballen amb infància, salut o situacions de vulnerabilitat, aquest pas hauria de ser tan innegociable com qualsevol requisit tècnic.
La signatura protegeix l’organització; la pràctica protegeix la persona. La teva entitat té clar quina de les dues coses està cuidant quan demana un consentiment?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
