Anar al contingut

La trampa de la productivitat també ens afecta: què pot aprofitar el tercer sector de l’informe de Dircom sobre IA

Llegim l'informe de Dircom i Foro IA sobre IA i comunicació des de les entitats socials: trampa de la productivitat, reputació algorítmica, mesura i governança amb mirada de drets.
Il·lustració d'una cinta que acumula una pila de documents, al costat d'un espai buit amb una brúixola i una lupa

Dircom i Foro IA acaben de publicar El impacto de la IA en la Comunicación y los Asuntos Corporativos, a partir d’una enquesta a 230 professionals feta aquest juliol. La mostra és empresarial, sobretot de grans organitzacions, i l’informe avisa que retrata els pioners. Tot i així, el que descriu es reconeix de seguida en qualsevol equip de comunicació d’una entitat social, normalment d’una o dues persones.

Fem servir la IA per a allò que ens ofega

El 89% dels enquestats fa servir IA generativa per produir continguts. Cap altra àrea s’hi acosta: la gestió de crisi es queda en el 26%, i l’escolta i l’anàlisi de l’entorn, en el 39%. L’informe ho explica sense jutjar ningú. S’adopta on hi ha més pressió de temps i on el retorn és immediat: redactar, resumir, traduir.

En una entitat aquesta lògica és encara més forta. La memòria anual, la nota per al finançador, la versió en castellà, el post de la jornada. Quan la IA allibera dues hores, s’omplen amb més producció. L’informe ho anomena «trampa de la productivitat»: el 78% situa el valor de la IA en l’eficiència i només quatre de cada deu hi veuen algun valor estratègic.

Per a les entitats, el cost d’aquesta trampa és concret. El temps alliberat podria anar a escoltar què es diu sobre el col·lectiu amb què treballem, a detectar quan un mitjà reprodueix un estigma o a preparar arguments d’incidència abans que el debat arribi al Parlament.

Quan algú pregunta a un model per les persones que acompanyem

La idea de l’informe que més interpel·la el sector és la reputació algorítmica. Els motors de resposta basats en IA no reprodueixen el relat que una organització ha escrit. En fan una síntesi a partir de les fonts que consideren fiables, i ometen matisos que per a la comunicació són estratègics.

Traslladem-ho al tercer sector. Quan algú pregunta a un assistent què és el sensellarisme, qui són les persones migrades que arriben a Catalunya o com viu una persona amb discapacitat intel·lectual, la resposta es construeix amb el que hi ha publicat. Si les fonts dominants són notícies de successos i campanyes de captació en clau de llàstima, el model ho repetirà com si fos un fet. El 74% dels enquestats ja explora com gestionar aquest posicionament. En el sector social, el que hi ha en joc va més enllà de la marca: és quina imatge de les persones ateses circula quan ningú no està llegint els nostres textos.

D’aquí surt una feina possible per a qualsevol entitat: publicar contingut propi, verificable i ben estructurat, amb un relat de drets, i comprovar periòdicament què responen els models quan se’ls pregunta pel nostre àmbit. Aquí la reputació de l’entitat i la narrativa sobre el col·lectiu van juntes.

Mesurar poc, però mesurar

Només el 8% mesura de manera sistemàtica l’impacte de la IA, i el 59% no en mesura res. Aquesta és la variable que més separa els equips avançats dels que s’estanquen: la maduresa passa de 0,42 a 0,82 sobre 1. L’informe no proposa cap quadre de comandament complex. Recomana començar per tres o quatre mètriques de temps i de qualitat que la direcció pugui entendre.

En una entitat podria ser: hores mensuals alliberades i a què s’han dedicat, nombre de revisions humanes que han detectat errors o biaixos, i si el contingut generat compleix els criteris de llenguatge propis. La segona mètrica és la que més ens diu, perquè els biaixos són el segon risc més citat (43%) i al tercer sector un biaix es converteix ràpidament en estigma.

Una guia d’ús que no paralitzi

El 27% de les organitzacions enquestades fa servir IA sense cap guia d’ús responsable. Les que en tenen una de generalitzada gairebé dupliquen la maduresa (de 0,37 a 0,68). L’informe insisteix, però, que una governança massa rígida o arribada tard bloqueja l’aprenentatge.

Les entitats tracten dades especialment protegides: salut, situació administrativa, menors, violències. Per això la guia mínima no pot esperar. Ha de deixar clar quines dades no entren mai en una eina externa, qui revisa què abans de publicar i com s’informa del suport d’IA. Amb una pàgina n’hi ha prou per començar, sempre que digui on és el límit i què es pot provar lliurement.

Que comunicació hi sigui quan es decideix

Quan comunicació participa en el lideratge de la IA, la direcció general s’hi implica més (55%) i els casos sense lideratge baixen a l’11%. Quan no hi és, ho pilota sobretot l’àrea tecnològica i els buits de lideratge es dupliquen. L’informe no conclou que una cosa causi l’altra, però apunta una via d’acció.

En una entitat, la persona de comunicació sovint és qui té més present com es parla de les persones ateses, el consentiment de les imatges i la coherència entre el que es diu i el que es fa. Aquesta mirada fa falta quan s’escull un xatbot d’atenció o s’automatitza una resposta a famílies. L’informe ja avisa de l’arribada de la IA agèntica i planteja la pregunta clau: qui respon quan l’agent s’equivoca. Al tercer sector, l’error recau sobre una persona amb drets.

La mida no és excusa (ni garantia)

Una dada de l’informe hauria de tranquil·litzar les entitats petites: la maduresa no creix ordenadament amb la mida de l’organització (de 0,49 a 0,57 en tots els trams). L’informe atribueix a les estructures petites una agilitat que les grans perden per burocràcia i sistemes heretats. Una entitat de deu persones pot tenir una guia clara, formació aplicada i dues mètriques abans que una gran corporació.

Formar-se, tal com l’entén l’informe, vol dir més que aprendre a fer servir una eina. Vol dir saber triar casos d’ús amb sentit, avaluar-los i treballar amb criteris de governança. Per al sector social, aquests criteris inclouen una pregunta que l’informe no fa i que nosaltres no podem deixar de fer: aquest ús amplia l’autonomia i els drets de les persones participants, o només ens fa anar més de pressa?

Font: Dircom i Foro IA (2026). El impacto de la IA en la Comunicación y los Asuntos Corporativos.

✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →

Comparteix aquest article

Contacte

Demana la primera visita d’obra

30 minuts, sense cost. M’expliques com comunica avui la vostra organització i et dic per quina capa començaria.