La Plataforma del Tercer Sector vol saber com s’utilitza la IA a les entitats socials. Brussel·les ja té un pla que toca de ple la gestió de dades sensibles. A més, Plena Inclusión ha llançat una de les campanyes d’incidència més ben resoltes de l’any. Aquest article recull les novetats de la setmana. Al final proposa una auditoria de mitja hora: què diuen de la vostra entitat els assistents d’IA.
Una enquesta sobre la IA a les entitats socials
L’1 d’octubre, la Plataforma del Tercer Sector va obrir una enquesta de l’Observatori del Treball al Tercer Sector. Té el suport del Ministeri de Drets Socials i vol analitzar com adopten la IA les entitats socials. L’objectiu és un diagnòstic d’eines en ús, necessitats formatives i riscos que orienti una transició digital «ètica, inclusiva i responsable». Per a les entitats que acompanyen persones en situació de vulnerabilitat, respondre-la és també una via directa per influir en la regulació.
L’enquesta coincideix amb el Pla d’Acció sobre Ciberseguretat i Intel·ligència Artificial que la Comissió Europea ha presentat aquest 2026. Gestión Tercer Sector n’ha traduït les implicacions per a les entitats que gestionen expedients, dades personals i situacions delicades. També descriu una realitat que molts equips reconeixeran. Moltes entitats socials ja fan servir eines d’IA com Copilot, ChatGPT o Gemini per redactar continguts, automatitzar tasques administratives o preparar l’atenció a les persones ateses. Però ho fan sense un marc de governança clar.
D’aquí en deriven quatre recomanacions. Gestionar permisos, protegir les dades sensibles, formar els equips i aplicar validació humana a qualsevol resultat generat per IA. Per a entitats amb pocs recursos i informació molt sensible, la tensió és evident. És a dir, les eines ja són a dins i els equips les fan servir. En canvi, la majoria d’organitzacions encara no tenen cap document que digui què es pot fer i què no.
Comunicar per mobilitzar: dues iniciatives d’octubre
El 27 d’octubre, la Plataforma de ONG de Acción Social organitza a Madrid la jornada «Comunicar para Movilizar». Se centra en la innovació digital per comunicar causes socials. Per la seva banda, la Comunitat de Madrid ofereix del 19 al 29 d’octubre el curs gratuït «Comunicar para impactar». Són 24 hores (8 síncrones i 16 asíncrones) sobre eines digitals i xarxes per a entitats socials i juvenils. La inscripció és oberta fins al 18 d’octubre.
Que una administració pública pagui aquesta formació és un senyal. És a dir, comença a tractar la comunicació digital com a infraestructura del sector.
Cas de la setmana: Plena Inclusión i #NoDecidasPorMí
A finals d’agost, Plena Inclusión va llançar quatre vídeos amb l’etiqueta #NoDecidasPorMí. Mostren escenes quotidianes en què persones amb discapacitat intel·lectual són infantilitzades, ignorades o substituïdes en les seves pròpies decisions. El missatge central és aquest: «Cuando hablas por mí, decides por mí o dudas de mis derechos, el prejuicio no está en mí: está en tu mirada.»
El que fa funcionar la campanya és que hi parlen les mateixes persones amb discapacitat intel·lectual. No hi ha portaveus institucionals, familiars ni personal tècnic que les substitueixin. D’altra banda, les situacions són de les que tothom ha vist alguna vegada. Per exemple, el cambrer que s’adreça a l’acompanyant o el familiar que respon per l’altra persona. A més, el to no culpabilitza qui mira, sinó que el convida a revisar la seva mirada. Així, l’espectador passa a formar part del canvi en lloc de posar-se a la defensiva.
La campanya no demana ajuda per a ningú. Reclama que es reconegui l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual com a subjectes de drets. A més, ho fa amb quatre vídeos curts, protagonistes reals i una etiqueta fàcil de recordar. Per tant, és un format a l’abast de moltes entitats que no tenen pressupost per a una gran campanya.
Consell pràctic: què diu la IA a la gent sobre les entitats socials del vostre àmbit
L’informe 2026 de The Communications Network identifica una tendència que afecta directament el tercer sector. Cada vegada més gent cerca informació a TikTok, YouTube, Reddit, Substack i assistents d’IA abans que a Google. Per tant, les entitats socials que no adaptin el contingut a la IA perdran control sobre com es parla del seu àmbit.
La comprovació és senzilla. Primer, obriu ChatGPT, Perplexity o la vista general d’IA de Google. Després, cerqueu el nom de l’entitat, el seu àmbit d’actuació i la seva localització. Finalment, anoteu què respon cada sistema. Si la informació és errònia, incompleta o directament no hi és, hi ha un problema de reputació algorítmica.
Corregir-lo demana temps, però no és misteriós. Els assistents d’IA s’alimenten de contingut web que respon preguntes concretes sobre la feina de les entitats socials. En canvi, una declaració de missió redactada fa anys no en respon cap. També ajuda estructurar les dades d’impacte amb marcatge de dades (schema) i metadades al dia. Així, els sistemes les poden verificar i citar. A més, cal que la informació institucional del web sigui actual: equip, projectes actius, resultats recents. La IA no cita allò que no pot contrastar.
Fonts i recursos
- Plataforma del Tercer Sector – Enquesta sobre IA al tercer sector (oct. 2026)
- Gestión Tercer Sector – IA i ciberseguretat en entitats socials: claus del pla europeu
- Cuatrecasas – La Comisión Europea publica su Plan de Acción sobre Ciberseguridad e IA
- Comunitat de Madrid – Curs «Comunicar para impactar» (gratuït, inscripció fins al 18/10)
- Plena Inclusión – Campanya #NoDecidasPorMí
- The Communications Network – 7 Communications Trends for 2026
- Nonprofit Marketing Guide – Nonprofit Communications Trends 2026
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
