Anar al contingut

Bretxa digital de la IA: claus per al tercer sector social

L'informe d'UGT sobre la bretxa digital de la IA mostra qui en queda fora. Cinc punts que les entitats del tercer sector social han de tenir en compte.
Il·lustració: a l'esquerra, punts dispersos amb poques connexions; a la dreta, una xarxa densa de nodes connectats. Quatre arcs taronja travessen l'escletxa central i uneixen tots dos costats.

El 3 de setembre de 2026, el Servei d’Estudis d’UGT va publicar l’informe Brecha Digital e Inteligencia Artificial: La nueva inequidad. És el primer estudi que analitza la bretxa digital de la IA des d’una mirada sociolaboral. La primera dada ja trenca el relat habitual: més de 23 milions de persones a l’Estat no fan servir mai la intel·ligència artificial. Són més del 60% de la població.

Si el llegim des d’una entitat social, l’informe dibuixa un perfil conegut. Les persones que queden fora de la IA són, en bona part, les mateixes que les entitats acompanyen cada dia.

Qui queda fora de la IA, segons les dades

L’estudi treballa sobretot amb l’enquesta TIC-H 2025 de l’INE. A partir d’aquestes microdades, UGT descriu qui fa servir la IA generativa i qui no. Les diferències més grans depenen de la posició social de cada persona.

  • Edat. La fa servir el 75,6% de les persones de 16 a 24 anys. Entre 65 i 74 anys, només el 7,4%.
  • Estudis. Amb estudis de màster, l’ús arriba al 56,1%. Sense estudis primaris completats, baixa al 5,6%.
  • Renda. A les llars amb menys de 1.400 euros nets al mes, l’ús és del 31,2%. Per sobre de 4.400 euros, puja al 50,9%.
  • Situació laboral. La fan servir el 43% de les persones ocupades i el 30% de les aturades. Entre les pensionistes, el 8,3%.
  • Feines manuals. Només el 24% de qui fa una feina manual utilitza la IA.
  • Nacionalitat. La població estrangera hi té 6,4 punts menys d’accés que la de nacionalitat espanyola.

A més, el 55,5% de les persones que no usen la IA són dones. L’edat mitjana d’aquest grup és de 56 anys. Catalunya, en canvi, encapçala l’ús per comunitats, amb gairebé un 45%. Per tant, la mitjana catalana pot amagar desigualtats internes molt fortes.

Per què la bretxa digital de la IA interpel·la el tercer sector

L’informe pregunta també per què la gent no fa servir la IA. Les respostes són aquestes:

  • El 67,1% diu que no li ha calgut.
  • El 43,8% hi veu riscos de privacitat o de seguretat.
  • El 43,4% no sap com utilitzar-la.
  • El 24,7% no sabia que existia.

UGT calcula que almenys cinc milions i mig de persones no saben què és la IA. Tanmateix, el 94% de la població té un telèfon intel·ligent. L’accés al dispositiu, doncs, ja no explica la bretxa. El que pesa és la formació, la utilitat percebuda i l’entorn de treball.

Aquí el tercer sector social té un paper clar. Moltes entitats ja fan alfabetització digital, per exemple a través dels punts de la Xarxa Òmnia. La bretxa digital de la IA és la capa nova d’una feina que el sector fa des de fa anys.

Cinc punts que les entitats han de tenir en compte

1. Les persones ateses coincideixen amb el perfil de qui en queda fora

Entre les persones sense estudis primaris que no usen la IA, el 58,9% diu que no sap com fer-la servir. A més, el 43,8% no sabia que existia. En el cas dels contractes temporals, el 48,4% no sap utilitzar-la, deu punts més que amb contracte indefinit.

Aquestes xifres afecten l’accés a drets. Cada cop més tràmits, cites i ajuts passen per assistents automatitzats. Per això, una entitat que acompanya persones en la recerca de feina o en un tràmit social ha de saber on comença aquesta exclusió.

2. Començar per la utilitat, no per l’eina

Set de cada deu persones no usuàries diuen que no la necessiten. Fins i tot entre les persones amb doctorat, el 75,9% dona aquesta resposta. Un taller genèric sobre «què és ChatGPT» difícilment ho canviarà.

En canvi, funciona partir de les tasques reals de cada persona: preparar una entrevista, entendre una carta de l’administració o traduir un document. Primer cal la pregunta concreta. L’eina arriba després.

3. La prudència amb les dades és un criteri

Gairebé la meitat de les persones no usuàries esmenten la privacitat i la seguretat. L’ONTSI detecta, a més, que més d’un 20% d’internautes que no fan servir la IA hi estan en contra.

Aquesta desconfiança és un criteri raonable, sobretot quan es tracta de dades de salut, de situació administrativa o de serveis socials. La formació ha d’incloure quines dades no s’introdueixen mai en una eina d’IA i per què.

4. Els equips de les entitats petites també queden enrere

L’informe també parla de les organitzacions. Només el 13,4% de les empreses de menys de deu persones té IA en funcionament. A més, només 3 de cada 100 van oferir formació TIC a la plantilla el 2024.

Moltes entitats socials treballen amb equips d’aquesta mida. Sovint, el personal tècnic fa servir la IA pel seu compte, sense criteris compartits ni formació. Per tant, la bretxa també és interna. Una política d’ús de la IA i hores de formació dins la jornada són el primer pas.

5. Mantenir canals sense IA és una garantia de drets

Si més de la meitat de la població no fa servir la IA, cap servei bàsic hauria de dependre només d’ella. Les entitats poden defensar-ho davant les administracions amb dades a la mà. Una persona ha de poder fer un tràmit, demanar una cita o resoldre un dubte amb una altra persona.

Una objecció al marc de l’informe

L’informe té un enfocament de drets i parla de la bretxa com una injustícia. Tot i això, a les conclusions apareix l’expressió «impermeabilitat tecnològica d’aquestes persones». Aquesta fórmula situa el problema en les persones. En canvi, les dades del mateix estudi apunten a la manca de formació, a la precarietat laboral i a l’absència d’estratègies a les empreses.

Per a la comunicació del tercer sector, aquest matís és important. Quan expliquem la bretxa digital de la IA, el subjecte ha de ser el sistema que no forma ni integra. Les persones afectades no són un grup refractari, sinó persones amb dret a la formació contínua.

Què pot demanar el sector a les administracions

UGT proposa quatre mesures: un observatori estatal de la bretxa digital, una campanya institucional, un pla nacional de qualificació en IA i el dret a la formació contínua dins la jornada laboral. El pla preveu línies específiques per als col·lectius en risc d’exclusió.

Aquest últim punt obre una porta concreta per a les entitats. Si l’observatori s’arriba a crear, el tercer sector social hi hauria de ser present amb les dades que ja recull a peu de carrer. D’altra banda, les línies per a col·lectius específics haurien de comptar amb les entitats que ja fan la feina als territoris, no només amb acadèmies tecnològiques.

Si la teva entitat vol definir com integra la IA amb criteris ètics, a enricguinartmauri.com trobaràs com treballo amb organitzacions del tercer sector.

Font: UGT, Servei d’Estudis de la Confederació. Brecha Digital e Inteligencia Artificial: La nueva inequidad, Estudios núm. 49, setembre de 2026. Dades de l’INE (TIC-H 2025) i de l’ONTSI (2025). Nota de premsa d’UGT.

✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →

Comparteix aquest article

Contacte

Parlem del teu projecte

Si lideres o treballes en una organització amb propòsit i vols millorar la teva comunicació, integrar la IA de manera ètica o capacitar el teu equip, escriu-me.