Encara apareix en moltes memòries i webs del sector la paraula beneficiaris. És còmoda i aparentment neutra, però descriu una relació que la majoria d’entitats no voldrien projectar.
La paraula beneficiaris treballa en contra teva
«Beneficiari/ària» descriu algú que rep. Passiu, agraït, situat a l’altra banda d’una línia que separa qui dona i qui necessita. Quan una organització es descriu a si mateixa a través d’aquesta paraula, projecta una relació vertical encara que no ho vulgui: hi ha qui té i decideix, i qui espera i agraeix.
Però les persones que una entitat acompanya no són receptores passives de res. Són persones amb drets reconeguts que, en un moment de la seva vida, accedeixen a serveis que els pertanyen com a ciutadanes. Ningú no s’anomena «beneficiari/ària» quan va al CAP o cobra una pensió: hi accedeix perquè hi té dret. Anomenar-ho d’una altra manera quan es tracta de serveis socials revela una asimetria que no hauríem de donar per bona.
El canvi de paraula no és cosmètic. «Persones ateses», «persones participants» o, segons el context, simplement «persones» situen qui hi ha al centre com a subjecte, no com a objecte de l’acció de l’entitat. I aquesta posició canvia moltes altres decisions: com es fotografien, com s’expliquen les seves històries, si se’ls consulta abans de parlar-ne i quina veu tenen en les decisions que els afecten.
Una qüestió de mirada, no només de vocabulari
Hi ha qui objecta que és només una paraula i que el sector té problemes més urgents. Però el llenguatge que una organització fa servir per parlar de la seva feina és el primer lloc on es nota si la seva mirada és de drets o de caritat. Si internament es parla de «beneficiaris/àries», és probable que aquesta mirada s’hagi filtrat també a les campanyes, als informes i al tracte quotidià.
Canviar-ho demana una mica de disciplina, perquè la paraula està incrustada en plantilles, bases de dades i costums. Però és una de les intervencions més barates i de més recorregut que una entitat pot fer: no costa pressupost i toca de ple la coherència entre el que diu que defensa i com ho explica.
La pròxima vegada que revisis una memòria o una web, prova de substituir cada «beneficiari/ària» per «persona amb dret a». Si la frase deixa de sonar natural, potser el problema no és la frase: és la relació que descrivia. Quina de les dues vol projectar la teva organització?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
