La IA té una petjada ambiental real. Centres de dades, xarxes elèctriques, territoris amb estrès hídric i residus electrònics sovint queden lluny de qui gaudeix del servei. Un informe recent de la United Nations University obliga a fer-nos una pregunta nova.
La proporcionalitat també és governança
La idea que la IA passa al núvol amaga que passa en algun lloc concret. Centres de dades, sistemes de refrigeració, territoris amb estrès hídric, cadenes de minerals i residus electrònics sovint queden lluny de qui en gaudeix el servei. Un informe recent de la United Nations University ho posa sobre la taula. No n’hi ha prou amb preguntar si una eina és útil, segura o barata. Cal preguntar, a més, quin cost ambiental i social desplaça.
Tres preguntes per mesurar la petjada ambiental de la IA
Per a les entitats amb propòsit, això planteja tres preguntes pràctiques. La primera: no tots els usos d’IA tenen el mateix sentit. Fer servir un model gran, generar imatges o produir vídeo per defecte pot tenir una petjada molt superior a una tasca senzilla i igualment útil. La proporcionalitat també és governança.
La segona: la compra responsable ha d’incloure preguntes noves als proveïdors. On s’executa el servei? Amb quina informació ambiental verificable? Amb quins criteris d’eficiència, ubicació i cicle de vida? Són preguntes que avui rarament es fan en una contractació, i que aviat seran part de la diligència mínima.
La tercera: la petjada ambiental de la IA no es pot reduir a carboni. L’aigua, el sòl, els minerals, els residus i l’impacte sobre comunitats concretes també formen part de la responsabilitat. Una entitat que treballa per la justícia social no pot mirar aquesta cara del problema com si fos un detall tècnic.
De la teoria a la pràctica: coherència entre missió i acció
La proporcionalitat es pot aplicar de manera molt concreta. No cal el mateix model per fer un esborrany d’una acta que per generar desenes d’imatges per a una campanya. Triar l’opció més lleugera quan fa la mateixa feina no és una renúncia tecnològica: és coherència. Una entitat que defensa la justícia ambiental a la seva missió no la pot contradir amb la seva pràctica interna.
Incorporar aquestes preguntes a la compra (on s’executa el servei, amb quina informació ambiental, amb quin cicle de vida) sembla un detall tècnic. Però aviat serà part de la diligència mínima. I posiciona l’organització com una compradora que demana coherència, no només preu.
Això no és un argument contra la IA, sinó contra una adopció acrítica que presenta com a immaterial allò que té conseqüències materials. Aquestes conseqüències inclouen, per exemple, una petjada ambiental que es pot mesurar. Quin impacte estàs disposat a assumir, demostrar i governar abans d’escalar el proper ús?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
