La IA generativa pot donar claredat i estalviar temps quan redactem una memòria d’impacte, informes o peces de captació. També pot amplificar promeses poc verificades i confondre intenció amb evidència.
On la IA no pot substituir el criteri
Que una memòria d’impacte soni millor no vol dir que l’impacte estigui més ben demostrat.
És un risc que el tercer sector no hauria de menystenir: quan fem servir IA generativa per redactar informes, memòries o peces de captació, guanyem claredat i temps, però també podem amplificar afirmacions massa optimistes, promeses poc verificades o relats que confonen intenció amb resultat.
La qüestió no és prohibir la IA en la comunicació. La qüestió és decidir on no pot substituir el criteri. I això es concreta en tres controls abans de publicar.
Tres controls abans de publicar una memòria d’impacte
El primer: que cada afirmació sensible tingui una font o una dada traçable. Si parlem d’impacte social, sostenibilitat, inclusió o drets, la frase ha de poder tornar a una evidència concreta.
El segon: que la revisió humana no sigui només lingüística. No n’hi ha prou amb corregir l’estil; cal revisar si el text exagera, simplifica o converteix una aspiració en un resultat.
El tercer: que la governança inclogui la comunicació. La IA responsable no viu només en l’àrea tècnica o legal.
També entra en una nota de premsa, una memòria anual, una campanya o una proposta de finançament, i és precisament allà on una afirmació no sostinguda fa més mal a la credibilitat.
El risc és especialment subtil perquè la IA escriu bé. Una frase ben construïda que diu que un programa ha transformat la vida de centenars de persones sona convincent encara que ningú no hagi comprovat la xifra ni el verb.
I quan aquesta frase arriba a una proposta de finançament o a una memòria pública, l’entitat hi compromet la seva credibilitat sense haver-ho decidit conscientment.
La defensa no és prohibir l’eina, sinó posar un punt de revisió que pregunti, davant de cada afirmació sensible, d’on surt. Si no hi ha font ni dada darrere, la frase es matisa o es treu.
És una disciplina senzilla, però és la que separa una comunicació que es pot sostenir d’una que només sona bé.
La confiança pública no es construeix amb textos més fluids, sinó amb afirmacions que es poden sostenir. Estàs deixant que la velocitat redacti per sobre de l’evidència, o tens un punt on la revisió encara mana?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
