92% d’adopció, però només 7% d’impacte transformador i 47% d’entitats sense política d’IA. Les dades de 2026 sobre governança de la IA apunten totes al mateix lloc, i canvien on és el risc.
El risc real no és anar tard
Les dades que han anat sortint el 2026 apunten totes en la mateixa direcció. Diversos informes descriuen un sector on l’ús quotidià de la IA avança més ràpid que la supervisió dels patronats.
Les xifres són clares. Prop del 92% de les ONG ja adopten IA. Només un 7% n’obté un impacte transformador. I un 47% de les organitzacions encara no té cap política d’IA. Al mateix temps, la UE manté l’horitzó del 2 d’agost de 2026 per a les obligacions de transparència.
Això canvia una idea molt estesa: el risc no és anar tard. El risc real és fer servir IA de manera dispersa, sense llenguatge compartit, sense criteris sobre dades sensibles i sense saber quan toca explicar que una peça ha estat assistida per IA.
Tres preguntes de direcció sobre governança de la IA
Si calgués resumir la prioritat en tres preguntes de direcció, serien aquestes. On s’està fent servir ja la IA dins l’organització, encara que sigui informalment?
Qui valida els usos que poden afectar drets, reputació o confiança? Què explicarem a públics, donants o persones ateses quan la IA intervingui en continguts o processos?
Respondre-les no demana un gran projecte tecnològic. Per contra, demana una conversa de direcció i un mínim d’ordre compartit. Això és precisament el que la velocitat d’adopció tendeix a saltar-se.
Adopció alta, impacte baix: per què passa
El contrast entre el 92% d’adopció i el 7% d’impacte transformador diu molt. Vol dir que la majoria d’entitats ja fan servir IA, però poques han aconseguit que canviï res de fons.
I la causa rarament és la manca d’eines. És la manca d’un llenguatge compartit, de criteris sobre dades sensibles i d’una decisió sobre quan toca explicar que una peça ha estat assistida.
Ordenar el que ja es fa, la prioritat real
Per això, la prioritat útil no és córrer a adoptar més. És ordenar el que ja es fa. Una entitat que sap on fa servir la IA, qui valida els usos sensibles i què explicarà als seus públics té molt més guanyat.
En canvi, una entitat que ha comprat l’última eina sense haver tingut mai aquesta conversa parteix amb desavantatge, per molta tecnologia que acumuli.
La conversa útil ja no és quina eina provem ara. És quin ús podem defensar públicament sense comprometre confiança, dignitat i criteri institucional. Quin, dels que ja teniu, podríeu defensar avui?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
