SOS Children’s Villages ha publicat unes directrius de storytelling ètic. Posen per escrit el que moltes organitzacions fan de manera tàcita, o eviten fer, i ho converteixen en estàndard.
Storytelling ètic: explicar una història és una decisió de protecció
Al tercer sector sovint es discuteix si les imatges de patiment funcionen per captar fons. Potser la pregunta correcta és una altra: a quin preu? Les Ethical Storytelling Guidelines de SOS Children’s Villages ajuden a respondre-la. És un document que hauria de llegir qualsevol responsable de comunicació del sector.
La primera idea és que la narració ètica és protecció, no màrqueting. Quan expliquem la història d’una persona en situació de vulnerabilitat, no prenem només una decisió comunicativa. Sobretot, prenem una decisió de protecció. Per això, la manera com expliquem les històries pot sostenir la dignitat i l’agència, o bé exposar les persones a risc, estigma o dany.
Descolonització narrativa i el paper de la intel·ligència artificial
La segona idea és que la descolonització narrativa passa de principi a procediment. El document demana, explícitament, evitar qualsevol relat que posicioni l’organització com a salvadora. Al contrari, les comunitats que acompanyem són protagonistes del seu propi canvi, no objectes de la nostra acció.
La tercera idea situa la intel·ligència artificial dins del marc ètic de manera concreta. No es prohibeix fer-ne servir. Tanmateix, s’estableix que qualsevol contingut generat amb IA que es presenti com a definitiu ha d’estar clarament identificat. A més, ha d’estar sotmès als mateixos processos de revisió ètica que el contingut humà. En cap cas ha de servir per alterar cares, expressions ni realitats.
Com aplicar aquest storytelling ètic a la teva entitat
El valor d’unes directrius com aquestes és que converteixen en procediment el que sovint queda en bona intenció. Dir que respectem la dignitat de les persones és fàcil. En canvi, tenir una llista de comprovació que ens obliga a preguntar, davant de cada peça, si la persona retratada en podria sentir orgull, és el que realment canvia les decisions del dia a dia.
Per a una entitat catalana o espanyola, adaptar aquesta lògica no demana copiar un document de divuit pàgines. Només cal adoptar-ne la pregunta de fons i fer-la part del flux de treball. Quan la comunicació passa per aquest filtre abans de publicar, la narrativa de drets deixa de ser un eslògan i es nota en cada imatge. De fet, ja vam analitzar on és la línia vermella entre la IA, la imatge i el consentiment, una reflexió que complementa perfectament aquest storytelling ètic.
La checklist del document acaba amb una pregunta que hauria d’estar enganxada a l’entrada de qualsevol entitat: podria sentir-me orgullós si aquesta fos la meva pròpia història? Si la resposta és incerta, la peça no està llesta.
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
