La transparència IA ONG ha passat de ser una opció a ser una responsabilitat. Els equips petits de comunicació, captació i incidència solen ser els primers a provar assistents, traducció automàtica o imatge generada. I aquí hi ha el risc: adoptar eines sense haver definit criteris clars de transparència.
Article 50: transparència IA ONG, de conversa tècnica a responsabilitat editorial
La consulta oberta per la Comissió Europea sobre les guies de l’article 50 de l’AI Act és un bon recordatori: els usos d’IA que interactuen amb persones o generen contingut artificial deixen de ser només una conversa tècnica. Passen a ser una qüestió de confiança, de traçabilitat i de responsabilitat editorial.
Això afecta sobretot els equips petits de comunicació, captació i incidència. En efecte, sovint són els primers a provar assistents, traducció automàtica, resum de documents o imatge generada. Però aquí hi ha el risc concret: adoptar eines abans d’haver definit el criteri.
Dos senyals més apunten en la mateixa direcció. D’una banda, hi ha marcs internacionals que insisteixen en models de governànça amb participació real de la societat civil. D’altra banda, hi ha indicadors de maduresa que mesuren la preparació del sector de manera molt més útil que l’entusiasme genèric. Tenir ganes d’innovar no és tenir criteri.
La pregunta útil per a una organització social és ben clara: on fas servir IA i amb quins limits? De fet, si demà haguessis d’explicar-ho davant del teu equip, d’un patronat o d’una comunitat afectada, ho podries fer amb claredat?
Com gestionar la transparència IA ONG: del risc al criteri
El risc d’adoptar abans de definir el criteri es concentra precisament en els equips més petits, que són els que tenen menys marge per esmenar un error públic. Un departament de comunicació d’una sola persona que tradueix, resumeix i genera imatge amb IA pot estar fent una feina excel·lent i, alhora, acumulant usos que ningú no ha pensat com s’expliquen si un dia algú pregunta.
Posar ordre, en aquest context, no és afegir burocracia a qui ja va just. Per tant, és donar-li un marc senzill perquè no hagi de decidir sola, cada vegada, on posa el límit. I és, sovint, un alleujament més que una càrrega. A més, si la teva entitat encara no ha fet la classificació del risc de la IA, aquest és el moment.
Si la resposta és encara no, el següent pas no és comprar una eina nova: és posar ordre. Per on començaria la teva entitat?
✳ Aquest article s’ha elaborat amb suport d’IA generativa. Revisió i responsabilitat editorial: Enric Guinart Mauri. Més informació →
